La pràctica musical com a Pensament Computacional

Font: Harp Column Music

El pensament computacional és aquell que s’assimila al d’un ordinador. És, doncs, una manera de pensar molt lògica i ordenada, a la vegada que específica i concreta. Aquest concepte va ser novedós per a mi, quan vaig escoltar-lo per primera vegada a classe de TIC amb l’Eduard Muntaner, però el vaig captar ràpidament per les similituds que vaig anar trobant entre aquest i la pràctica d’instruments musicals - cosa que porto fent tota la vida -.

El llenguatge musical, com bé diu el seu nom, és un llenguatge com un altre, cosa que implica un treball teorico-pràctic, constant i a nivell cognitiu i físic. Un dels aspectes que més m’apassionen de la música és que no hi ha pràctica que no involucri teoria, i a l’inversa; per tocar partitures amb un instrument és necessari passar la informació del cervell al cos, per tal que es posi en marxa i executi el que se li ha demanat. Estic especialitzada en arpa i piano i puc afirmar que, a nivell de biomecànica (tècnica de moviment dels dits) les dues mans son força simètriques tot i que poden fer moviments molt distints alhora. Per a practicar nova música, el procés sempre és el mateix: tocar a mans separades fins a tenir-ne un cert domini i després “ajuntar les mans”, és a dir, tocar amb les dues mans alhora fent el que diu la partitura. 

Al llarg de la meva trajectòria com a músic he viscut alts i baixos, sobretot pel que fa a la motivació per a practicar (estudiar). Durant les èpoques on necessitava rendir més i de manera més eficient duia un diari d’estudi, on apuntava tots els passos a seguir per aprofitar cada hora i minut. Aquests passos els escrivia jo, prèviament a l’estudi i fent els ajustos necessaris al meu dia a dia, en cas de trobar-me amb imprevistos. Malgrat que sovint n’hi havia, procurava ser molt fidel i coherent amb mi mateixa: em posava metes petites per anar assolint objectius poc a poc i guanyar en confiança i motivació, m’observava i analitzava a nivell de concentració i resistència, i em permetia descansar quan ho necessitava sense sentir-me malament. Aquesta manera de treballar sempre m’ha aportat serenor, calma i la sensació que “tot és possible”, per això trobo que és molt indicada per a treballar amb els i les alumnes. De fet, en adonar-me dels beneficis que això m’aportava, vaig començar a escriure els deures de les meves alumnes de manera computacional (sense saber-ho, és clar!) i puc afirmar amb certesa que les ajuda molt a seguir progressant sense pressions ni frustracions innecessàries. 

*M'ha semblat interessant compartir aquest vídeo d'Amy Turk, tocant un abstracte de "El Trencanous", equivalent a l'imatge de dalt. S'hi pot veure el moviment de les dues mans coordinat amb el dels dos peus, una tasca molt difícil que s'entrena, entre d'altres, amb el Pensament Computacional.

La tasca que consistia en fer un Scratch va ser, per a mi, un mal de cap, al principi… sempre m’he considerat una negada amb la tecnologia i em veia incapaç d’entendre-ho i crear-lo. Després de tenir algunes idees sobre el tema, em vaig sorprendre a mi mateixa experimentant i provant funcions del programa. En definitiva, vaig dedicar un temps a jugar amb l’scratch i això em va potenciar la curiositat i la motivació, així que vaig anar fent passos de la creació a mesura que tenia moments lliures, fins el punt d’acabar-lo més aviat i millor del que em pensava.

Per tot el que he comentat, crec que aquest és un recurs molt divertit i enriquidor que pot ser de gran utilitat a l’escola. És flexible i adaptable a tots els nivells: es pot utilitzar amb qualsevol edat, des de qualsevol dispositiu amb accés a internet, vinculat a qualsevol matèria, amb fins lúdics o acadèmics, i un llarg etc.

M’agrada molt compartir experiències perquè crec que cadascú viu de forma diferent, segons les experiències que ha viscut, així que estic oberta a saber la teva opinió sobre el pensament computacional i/o l’scratch! T’animes a deixar un comentari i compartir la teva experiència?