Conèixer el PLE* per millorar el teu estil de vida

*Personal Learning Environment, en català: Entorn Personal d'Aprenentatge

Durant la segona sessió de l'assignatura "TIC", amb el mestre Eduard Muntaner, vam parlar d'aquestes tres paraules. Sentir-les va ser un gran descobriment per mi. Després d'assimilar-les, em vaig preguntar: quin és el meu PLE?

Pel meu cap van passar principalment institucions com ara l'escola, el conservatori, l'acadèmia de ballet... per les quals he passat en algun moment de la meva vida i que considero que m'han aportat coneixement. Però és necessari comprendre dues coses. Per una banda, que el PLE és canviant com ho és una persona, és a dir, és un ambient que variarà segons els teus moviments i motivacions com a individu particular. Per altra banda, que el PLE no només se centra en identificar aquelles "coses" que ens fan aprendre sinó en aquells ambients que ens proporcionen aprenentatge, encara que sigui de manera inconscient. 

Per exemple, des del meu primer punt de vista, un nen de 5 anys no tindria PLE més enllà del moment de ser a l'escola. En canvi, des de la perspectiva formada sobre el PLE, aquest infant estaria aprenent mentre, per exemple, prèn l'esmorzar veient com cuina la mare, o bé aprendria a cantar una cançó a partir de veure sempre els mateixos dibuixos animats.

Aleshores, a partir d'aquí vaig repensar quin podria ser el meu i em vaig adonar que havia escrit molts noms de persones. Després de respondre a moltes preguntes dins el meu cap, vaig recordar que el mestre ens va parlar del PLN (Personal Learning Network, encatalà: Entorn Personal d'Aprenentatge). Per tant, vaig decidir deixar al meu PLE les persones de la llista que no conec personalment (youtubers, personatges públics, filòsofs, periodistes...) i vaig començar una altra llista amb gent que inclouria al meu PLN, és a dir, persones amb les que hi tinc relació i de la qual adquireixo coneixement.

M'agrada molt pensar que això no s'acaba aquí. Els que em coneixen saben que després d'haver après un concepte tant clau en l'educació (i més si està relacionat en l'aprenentatge sobre un mateix), no el deixaré anar fàcilment: m'acompayarà en la reflexió per treure el màxim profit d'aquestes situacions.
Sempre he pensat que l'aprenentatge es crea i s'adquireix durant el dia a dia. Ara en sóc més conscient i sóc capaç de detectar millor aquests moments, cosa que m'ajuda a millorar la gestió de l'atenció i el temps.

La creació i ús del Symbaloo (Vídeo Tutorial Symbaloo), aplicació en línia que permet organitzar i classificar enllaços, m'ha semblat molt útil i m'està fent pensar molt sobre l'època tecnològica que estem vivint. Això és degut a que estic prenent consciència sobre la quantitat d'informació online que consumeixo, i que m'agradaria poder trobar un equilibri entre aquesta i la lectura de llibres i articles en físic o l'assistència a cursos i conferències, perquè trobo perjudicial per la salut estar tantes hores davant una pantalla (i, per tant, privant-nos de les relacions socials en el món físic).
Una de les reflexions que n'he extret és que tenim a l'abast tanta informació en un click , que a vegades se'ns fa difícil escollir quina és la bona i més fiable. Això m'empeny a revisar si la informació que tinc com a vàlida, és realment així. Una altra és que, per fi, cada vegada hi ha més informació sobre (i per a) col·lectius que han estat silenciats i poc a poc van trobant el seu lloc a l'espai virtual.
Tot i així, considero que encara s'ha de treballar molt perquè tothom tingui un mínim de recursos tecnològics i lluitar perquè la xarxa sigui un espai on trobar informació vàlida i  sense censura.